Introducció

Són ja moltes les iniciatives i declaracions sobre drets digitals o sobre la conveniència i oportunitat d'elaborar una Constitució digital. Aquestes ini- ciatives posen de manifest la inquietud i el desassossec que en molts produix que l'entrada en una societat digital i global puga suposar, al costat dels seus increïbles avantatges i avanços per a totes les persones en qualsevol part del món, alguns riscos per als seus drets fonamentals i llibertats públiques.

El doble ús de qualsevol invent és una cosa molt coneguda des de sempre. El ganivet ens serveix per a tallar els aliments, però pot servir per a matar a uns altres. No és als avanços i invents en qualsevol camp al que hem de témer, sinó a l'ús que algunes persones puguen fer d'ells. Volem abordar amb profunditat les conseqüències de tota mena que la digitalització de les dades personals -també els produïts per les coses que utilitzem- poden tindre per als drets individuals i per al funcionament mateix de la societat.

Podem ja parlar de l'edat digital o, millor, de la societat digital si volguérem emfatitzar que no es tracta només d'instruments que romanen fora de nosaltres i ens són d'enorme utilitat, sinó destacar que els incorporem a la nostra vida diària -fins i tot els portem damunt com succeeix amb els wearables o tecnocomplements- i poden arribar a influir en el nostre comportament i hàbits, crear noves necessitats i condicionar-nos, fins i tot poden condicionar la nostra pròpia identitat. En tot cas deixen de nosaltres una reguera de dades sobre la nostra ubicació, les nostres despeses, els nostres gustos, les nostres inclinacions, les nostres relacions, les nostres opinions, la nostra personalitat, etc. que pot ser molt útils perquè determinades empreses -molt al punt de les possibilitats del món digital ens facen propaganda personalitzada de la qual no sempre som conscients o facen molts altres usos insospitats.

Els drets a la protecció de dades personals, a la nostra intimitat, a nostra llibertat d'expressió (que comporta la de no expressar-nos) o d'informació poden quedar alterats i eventualment manipulats. El desassossec s'incrementa quan a l'immens oceà de dades existents se li apliquen tècniques d'intel·ligència artificial per a transformar les dades en informació a partir de la qual es potencia infinitament, però ja en el pla de les persones humanes, el coneixement. I tot això pot ser molt bo segons perquè s'empre i sempre que no d'avantatges il·legals als uns sobre els altres.

La qüestió de nou és per a què s'utilitza aqueixa informació per alguns, si això afecta a la nostra intimitat o viola el nostre dret a la reserva de les nostres opinions sobre política, religió, orientació sexual, preferències artístiques, literàries, culinàries, esportives, etc. A molta gent pot ser-li igual, però altres no. En tot cas la inquietud sorgeix en conéixer que això pot servir per a elaborar perfils que poden determinar si les persones són contractades, comiats, ascendides, assegurades, etc. Fins i tot sobre la base de perfils elaborats a partir de dades massives als quals s'apliquen algorismes d'intel·ligència artificial.

Les primeres inquietuds sorgeixen en relació amb els drets fonamentals que poden veure's afectats. Però les mateixes s'estenen, en realitat, al fun- cionamient mateix de la democràcia: si sobre la base de les dades que algú ha obtingut, legítima o il·legítimament de 85 milions de persones -com va ser el cas de Cambridge Analytics en les eleccions presidencials en Estats Units-, una elecció va quedar alterada, llavors els nuvols afecten al propi funcionament i essència del sistema democràtic.

Sobre la base de les dades sobre inclinacions, preferències o preocupacions de milions de persones se'ls dirigeixen falsos missatges personalitzats produint l'error de confirmació: la creença que les inquietuds d'un mateix són compartides per un immens nombre de persones que, a més, tindrien totes la mateixa solució o identificarien al mateix culpable a qui no votar; confirmació que s'aconsegueix sobre la base de la difusió de falsos missatges provinents de robots que pretén suscitar aqueixa creença en el destinatari predisposat, però que una informació plural i oberta no conduiria a determinar inevitablement el sentit del seu vot de cap manera.

La propaganda subliminal, prohibida en la nostra legislació i en normes de la Unió europea, és un joc de xiquets comparat amb els problemes de polarització i divisió que poden produir-se en la societat digital dels nostres dies, per aquestes tècniques de manipulació de l'opinió.

Són ja diversos els documents de la UE que han constatat el fenomen que determinades cercadors o xarxes socials confirmen a la gent en el que algun algorisme considera que són els seus gustos o inclinacions de tota mena i, progressivament, van radicalitzant els missatges que reben en línia d'aguditzar la seua tendència. De la inquietud pels drets individuals, es passa així a la inquietud i el desassossec per la democràcia. També al desassossec pel mercat que pot resultar distorsionat i alterat si només alguns compten amb les dades massives per a determinar les tendències col·lectives i fins i tot individuals.

O si tals dades s'utilitzen per poders públics no democràtics que pretenen controlar a la ciutadania. De manera que fins i tot, de manera desapercebuda per a les persones, pot condicionar el lliure desenvolupament de la personalitat i fins i tot manipular la seua identitat o el funcionament democràtic de les Institucions. En definitiva, la societat digital que permet acumular dades i tractar-los pot ser, i en realitat és, enormement prometedora. Només és necessari que la informació tractada per les màquines es transforme en coneixement emprat per a aprofundir les llibertats, la democràcia i el mercat. I que l'accés a aqueix coneixement siga equitatiu.

Que les raons per les quals a una empre-sa té accés a determinades dades, li servisca en relació amb l'objectiu d'aqueixa mateixa empresa és una cosa que pot ser legítima, però caldria decidir si ho és que els utilitze per a un altre mercat o amb una altra finalitat. Es tracta de plantejar-se el problema de la concentració de la informació en uns pocs gegants mundials.

Això exigeix començar primer per estudiar i analitzar els diversos instruments, dispositius i possibilitats de la societat digital, per a després aconseguir una visió més profunda de conjunt que ens permeta saber en quina direcció ha de moure's la necessària regulació -en les seues diverses formes i modalitats, entre elles l'autoregulació, regulada o no- abans que siga massa tard.

Tot això, a més, en el marc d'un necessari diàleg, o millor diàleg a tres, entre dret, tecnologia i ètica. El Dret ja s'ha enfrontat en altres ocasions a situacions disruptives i ara ha de fer-ho front a tecnologies també disruptives l'evolució futura de les quals resulta simplement impredictible. Només des d'una perspectiva interdisciplinària podran abordar-se els reptes que la innovació presenta en el marc de la societat digital.

Volem assumir col·lectivament la responsabilitat de pensar per a què, per què i com volem abordar la transformació tecnològica des del punt de vista del Dret i d'altres ciències.

No podem perdre de vista, d'altra banda, que la societat digital naix en un moment de la nostra civilització en què es produeixen sinergies entre elles i els avanços en la nanotecnologia, la biotecnologia i les ciències cognitives; sinergia que ens situa en un nou escenari, desconegut fins ara. A establir les bases del futur abordatge de la regulació de la societat digital en aqueix nou escenari.

LA PERSONA EN EL MÓN DIGITAL

Societat digital i món digital semblen expressar el mateix, però és preferible emprar el terme societat, perquè el concepte de «món» ens remet a una cosa exterior que suggereix que ens ha sigut donat; alguna cosa així com la naturalesa. Però la societat digital s'ha construït sobre la base de descobriments, tècniques, dispositius i aparells creats pel ser humà.

D'altra banda no es tracta d'aparells que s'integren sense més en un món exterior a nosaltres facilitant-nos els desplaçaments o la comunicació sobre la mateixa naturalesa en la qual desenvolupem les nostres vides, sinó que tals descobriments i tècniques han acabant quasi creant un món propi vinculat a la nostra vida, que dona la sensació d'autosuficient i en el qual a vegades allò natural o convencional -que ens porten a casa una compra feta per internet per exemple- acaba sent accessori o instrumental. El rellevant s'ha consumat en la xarxa. Societat digital, doncs, íntegrament feta per l'ésser humà, que ens ofereix reptes, oportunitats i també riscos. Sobretot això es tracta de fer una reflexió ací, però en fer-la s'ha de començar per destacar que en l'actualitat les oportunitats i riscos d'aquesta societat es produeixen en un moment crític. Les possibilitats que la societat digital obri a la humanitat representen una gran esperança de millora i seguretat, però com sempre ocorre amb els nous mitjans i descobriments l'ocupació que de tot això fem pot ser positiu o negatiu per a aqueixa mateixa humanitat.

Per descomptat els avanços que experimenta aqueixa societat digital ens fan percebre que al costat dels avantatges també s'incrementen els riscos; riscos per als drets i llibertats fonamentals sobre els quals cal pensar. Però el nou d'aquest moment és que al costat dels riscos per als drets i llibertats de les persones, comencen a aparéixer riscos seriosos per a la mateixa democràcia i per a l'economia de mercat que en la construcció europea està molt vinculada amb la democràcia mateixa.

Això dota a la reflexió d'una profunditat i una perspectiva noves. I encara és major si pensem en la convergència que la societat digital presenta hui dia amb un corrent molt poderós d'opinió que sobre la base dels avanços i descobriments en el camp del genoma, la genètica i el que podríem denominar les biotecnologies està reclamant l'aplicació de tots aqueixos avanços no sols per a curar les malalties i millorar les condicions de vida, sinó per a millorar o augmentar la capacitat, la intel·ligència o les habilitats dels qui no pateixen cap lesió o necessitat.

Per a aqueixa demanda es pretén comptar no sols amb la genètica i les ciències biotecnològiques, sinó també amb els instruments de la societat di- gital. D'ací la connexió o convergència d'aquesta amb aquests moviments. A través de sensors en el cervell -que farien d'interfícies entre el cervell i les computadores- s'aconseguirien persones superdotades connectades a computadors amb intel·ligència artificial i Big Data en una espècie d'hibridació. Naturalment això suscita greus problemes en relació amb la igualtat que és un valor fonamental en les nostres societats recollit en la nostra Constitució. Estem parlant, com no s'escaparà, de les propostes que se denominen «transhumanistes» i «posthumanistes», sense considerar ací les posicions antihumanistes. Tals moviments s'han desenvolupat inicial- ment en l'àmbit de les ciències basades en la biotecnologia en relació amb la millora de l'espècie humana per a millorar les condicions físiques o mentals de vida. Una vegada que es va avançar en el coneixement del genoma es va albirar la possibilitat d'intervindre en uns certs elements genètics de l'embrió per a previndre malalties.

Però naturalment no es limita a l'embrió, les característiques del qual es volen programar, sinó que continuen amb la intervenció en el cos o en el cervell, però no per a curar, sinó per a perfeccionar o potenciar . Es tractaria també -per als partidaris del moviment- d'allargar la vida i si és possible evitar la mort. Alguns fins i tot albiren o proposen la superació de l'home per les màquines autònomes .

Sense entrar ara a determinar si algunes d'aqueixes coses ens semblen fantasies o històries de ciència-ficció, la veritat és que bona part d'elles es podrien aconseguir o ja s'estan fent, especialment en l'àmbit de la curació de malalties o en la prevenció de malalties transmissibles hereditàriament, que es volen evitar seleccionant el material genètic o intervenint en l'embrió. De fet són moltes les Associacions de transhumanistas o posthu- manistes, amb figures molt reconegudes que tracten d'espentar en aqueixa direcció, especialment als Estats Units on, per exemple l'Associació Humanity+ (Humanity Plus) ha fet un manifest sobre el que consideren que ha de fer-se per a aconseguir «l'home potenciat» admetent que això planteja problemes de tota mena, però sense renunciar a aquesta potenciació o millora de l'ésser humà.

Totes aqueixes propostes no se cenyeixen només a la biotecnologia, sinó que també els mitjans i aparells de la societat digital són cridats a aqueixa potenciació de l'ésser humà. La intel·ligència artificial, vinculada a interfaces cervell-computador pretenen que exercisquen un paper. Com és lògic tals propostes tenen els seus contradictors, alguns molt poderosos en el camp de les empreses i de l'acadèmia i estan donant lloc a una enorme polèmica per les qüestions morals i de concepció de la nostra societat i de la humanitat que impliquen.

Les persones connectades mitjançant interfícies a potents computadores dotades d'intel·ligència artificial, susciten problemes que afecten la idea mateixa d'humanitat; el mateix succeeix amb les propostes sobre perfeccionament biològic. Tot això planteja, a més, un altre tipus de qüestions com les relatives a la igualtat i la convivència.

Fins ara aqueixes diferenciés de capacitat intel·lectual eren producte de l'atzar i com a tals acceptades generalment. A partir d'ara hi haurà qui pretenga tindre dret a aqueix perfeccionament i això planteja infinits problemes. Es podria presentar a un examen per a una oposició una persona potenciada d'alguna d'aqueixes formes? Es crearien artificialment dos tipus de persones: unes potenciades o super-homes i altres no? Acabarien les prevalents dominant a les segones? La cosa sembla de ciència-ficció però és ben seriosa.

En l'àmbit europeu Habermas planteja les seues reserves a aqueix respecte i als Estats Units el mateix fan Mandel i Fukuyama. Però enfront d'ells hi ha també científics i filòsofs que sostenen posicions ben diferents. La major part de tots són conscients del que tot això significa, la qual cosa no lleva que ara com ara no s'haja trobat un terreny de trobada.

Tal vegada el problema no és per a hui, encara que ja hi ha realitzacions que es poden fer, però sí per a demà o per a un futur no gaire llunyà. Unes altres no tenen l'aire de ser viables en terminis ni mitjans ni llargs.

En abordar ara la qüestió de la Societat digital es feia necessari plantejar cruament la qüestió més greu de totes que es vincula amb el transhumanisme en relació amb la societat digital. Més greu però no l'única com de seguida veurem. Més greu perquè ha col·locat al món en una cruïlla ací i ara, ja que encara que la concreció de tot això no siga immediata, cal ser conscients que cal començar a prendre posicions en un debat ja iniciat. De fet la Unió Europea ha començat a encarregar informes al respecte, sense que com a tal haja adoptat una decisió encara.

• El primer és de 2004 i en ell es fa una primera però profunda aproximació sobre la base del que anomena les tecnologies convergents en les quals inclou la Nanotecnologia, la Biotecnologia, les tecnologies de la informació i les ciències cognitives concloent amb 16 recomanacions.

• El segon és de maig de 2009 i s'emet per un altre grup d'experts a instàncies del Parlament europeu amb el títol de «Human Enhancement» i aborda totes les qüestions que s'han anat assenyalant en paràgrafs anteriors. Però al costat d'aquests reptes hi ha uns altres que doten de particular importància la reflexió sobre la societat digital. L'enorme poder i valor que proporcionen les dades afecta de moltes formes als drets de les persones. L'immens nombre d'usuaris de les xarxes socials i el tractament del Big Data -per als que els usuaris no sempre donen permís i quan ho fan no són conscients en molts casos de la transcendència que això té- obliga a una anàlisi de la situació.

D'altra banda comencen a visualitzar-se riscos per a la democràcia que està en la base de la garantia dels drets fonamentals. Riscos també per al mercat en la mesura en què s'està produint una concentració d'informació i dades que fet i fet és concentració de poder de la qual hem de ser conscients. Tal és el context sobre el qual, des del principi, és necessari alertar, perquè siguem conscients de la rellevància de les qüestions que es tractaran.