Consum Sostenible de Tecnologia

Perquè un projecte com el de constituir-se en centre promotor de tecnologia lliure de conflicte puga desenvolupar-se adequadament i aconseguir el seu objectiu, és necessari planificar-lo tenint en compte alguns passos i criteris.

A continuació es presenta una proposta de passos a donar i elements a tindre en compte.

1. CONCRETAR LES ETAPES, TENINT EN COMPTE LA META QUE VOLEM ACONSEGUIR

És impossible convertir-se d'un dia per a un altre en organització lliure de tecnologia en conflicte. Aconseguir un consum responsable de tecnologia en totes les persones que formen part de la comunitat escolar, adequar els criteris del propi centre per a la compra, ús i deixalla d'aparells electrònics, aprofundir en la conscienciació i en el nivell de compromís que té la comunitat respecte al tema, només és possible pas a pas.

2. ORGANITZAR EL VIATGE

Cal tindre en compte diversos aspectes a l'hora d'organitzar un viatge: els recursos amb els quals comptem; quantes persones prendran part; els subministraments necessaris per al camí (el menjar a portar en la motxilla, materials, botes, aigua, etcètera). Aquest pas i l'anterior, el de concretar les etapes, se solen realitzar al mateix temps, ja que les etapes s'estableixen també en funció dels recursos disponibles. És important saber qui seran els nostres companys i companyes de viatge: qui vol emprendre el camí és una associació, una federació, un centre complet, professor o professora? un grup d'estudiants? la idea parteix de direcció? de les associacions de pares? Els companys i companyes poden facilitar la consecució de l'objectiu; per exemple, serà més fàcil per a un professor o una professora tirar avant una iniciativa si compta amb el suport de la direcció del centre educatiu.

3. EN MARXA!

Ja hem establit el temps, els recursos, les etapes, qui i amb ajuda de qui, com i fins a on volem anar. Hi ha moments que poden resultar tediosos, activitats que no es desenvolupen com esperàvem, i és possible rebre respostes inesperades d'altres persones (per a bé o per a mal). En dur a terme un projecte és important realitzar una avaluació contínua; és a dir, reservar alguns moments dins del procés per a revisar la seua marxa i establir les modificacions pertinents. Hem de reservar espais per a donar una ullada al mapa de ruta i comprovar que la brúixola està ben posada. També és important donar-se temps de descans i prendre un caldo calent en bona conversa, per a poder prosseguir el camí amb entusiasme i energies renovades.

4. RELATAR I COMPARTIR EL TRAM REALITZAT. I ARA… QUINA ÉS LA SEGÜENT ETAPA?

Hem fet un recorregut i hem aconseguit una meta. Pot ser que no siga la prevista, però un tram del camí ja està fet, d'això no hi ha dubte. Ara s'ha de situar i marcar en el mapa el punt aconseguit i, tenint en compte l'experiència adquirida en aquesta etapa, traçar un nou pla de ruta. És el moment de mirar cap endarrere i repassar el camí realitzat. Quines lliçons hem aprés? Som capaços d'explicar a altres persones el trajecte realitzat? És important aclarir que la nostra meta no és tan concreta i sempre serà provisional. El projecte pot començar a poc a poc i ampliar-se gradualment: podem partir amb l'objectiu de constituir una classe promotora de tecnologia en conflicte, posteriorment un cicle promotor de tecnologia lliure de conflicte, fins a arribar a ser un centre promotor de tecnologia lliure de conflicte, sumant cada vegada més persones i espais a aquest esforç, però l'objectiu és difícil de complir íntegrament. En el camí per a trencar els llaços entre la tecnologia i la violència existeixen nombroses cruïlles.

ACTIVITATS DE SENSIBILITZACIÓ

• Bocata i xocolatada solidària

• Recollida de mòbils

• Fullet informatiu

• Cançó per una tecnologia lliure de conflicte

• Lema a favor de la Tecnologia Lliure de Conflicte

• Mural significatiu

• Marxa solidària

• Recollida de signatures

• Formació d'educadors i educadores

• Formació d'estudiants

• Participació i/o organització de concursos

• Xarrades i activitats dirigides a pares i mares i a la comunitat educativa

• Exposició fotogràfica

• Grup dinamitzador de la Campanya Tecnologia Lliure de Conflicte en el currículum oficial

• Compra ètica i ús responsable d'aparells electrònics, i política de reciclatge

• Declaració institucional a favor d'una tecnologia lliure de conflicte

Cada institució ha de concretar el seu recorregut amb llibertat i autonomia en el procés de convertir-se en una organització promotora de tecnologia lliure de conflicte. Però també sabem que és de gran ajuda conéixer l'experiència d'altres organitzacions que han treballat amb el mateix objectiu.

Bocata i xocolatada solidària.

Hi ha una iniciativa que mereix esment especial: la recollida de telèfons mòbils. Mitjançant aquesta campanya es convida als membres de la comunitat educativa a aportar els mòbils que no utilitzen. Aquests mòbils es reciclen, i els diners que s'aconsegueix es canalitza als projectes de la República Democràtica del Congo, al mateix temps que es difon un missatge a favor de la cura del medi ambient i el consum responsable. Mitjançant la sensibilització es pretén que els membres de la comunitat escolar tinguen informació sobre el vincle que existeix entre tecnologia i violència i adopten una postura ètica enfront d'aquesta realitat, que es traduïsca en actituds i accions a favor d'una tecnologia lliure de conflicte. En la realització dels processos de sensibilització, el lideratge pot recaure en diferents membres de la comunitat educativa i, al seu torn, orientar-se cap a qualsevol membre d'aquesta comunitat. El procés també pot ser en cadena, per exemple un professor o professora sensibilitza a estudiants al principi, i posteriorment els i les estudiants desenvolupen accions de sensibilització amb les seues famílies, altres i altres estudiants etc.

Fullet informatiu: ALBOAN ofereix abundant informació en la pàgina web de la campanya Tecnologia Lliure de Conflicte (www. tecnologialibredeconflicto. org). Basant-se en aqueixa informació i en altres fonts, és possible elaborar fullets informatius sobre la relació entre la violència i la tecnologia i sobre les possibilitats que existeixen per a trencar-la. Aquest fullet es pot repartir entre els diferents membres de la comunitat educativa. el fullet informatiu i altres documents audiovisuals, com a vídeos, poden compartir-se de manera digital, mitjançant whatsapp i correu electrònic. És el mètode més fàcil per a arribar als i les joves, i també a moltes famílies.

Cantar una cançó: Els alumnes i alumnes poden escriure lletres i cantar cançons amb missatges a favor d'una Tecnologia Lliure de Conflicte. La cançó pot utilitzar-se en trobades més i menys formals com a element lúdic de difusió, fins i tot gravar-se o realitzar un vídeo cantant-la.

Lema a favor de la Tecnologia Lliure de Conflicte: Els i les estudiants poden inventar un lema a favor de la Tecnologia Lliure de Conflicte per a mostrar que el centre s'adhereix a aqueix objectiu. Hi ha diverses maneres per a decidir quin serà el lema, una votació entre diferents propostes, per exemple.

Mural significatiu: La informació sobre la Tecnologia Lliure de Conflicte pot difondre's mitjançant murals en el centre i/o en altres espais. Per a la realització del mural i activitats anteriors esmentades és convenient prèviament treballar en classe la informació relativa a la campanya

Caminada solidària: La caminada pot dur-se a terme tant dins del centre com en el barri i/o municipi. La invitació a participar en ella ha de ser àmplia: quanta més gent participe, més es difondrà el missatge.Durant la marxa és possible portar cartells i pancartes, repartir fullets entre la gent, corejar lemes i cantar cançons a favor de l'ús responsable de la tecnologia, i acabar la caminada penjant un mural solidari o realitzant-lo entre totes les persones Sensibilització i incidència

Les accions i activitats esmentades tindran un major impacte si s'enllacen i potencien entre si d'una manera coherent, en el marc d'un projecte de promoció de la Tecnologia Lliure de Conflicte. Totes les accions esmentades fins ara busquen incidir, provocar una reacció en les persones perquè prenguen decisions responsables.

La Campanya Tecnologia Lliure de Conflicte contempla una proposta concreta destinada a incidir en les decisions polítiques: la recollida de signatures. - Recollida de signatures (https://www.tecnologialibredeconflicto.org/firma/): La recollida de signatures busca que els nostres representants polítics escolten les reivindicacions d'una societat compromesa i conscienciada. Gràcies la campanya d'incidència i recollida de signatures de diverses organitzacions de la societat civil la Unió Europea va aprovar una llei per a la promoció d'un subministrament de minerals responsable a les regions en conflicte. És una bona notícia, però no és suficient, ja que la llei només afecta als importadors de mineral brut o processament, i no serà efectiva fins a l'1 de gener del 2021. Per això, encara són necessàries les signatures a favor d'una Directiva Europea que impedisca que la compravenda internacional de minerals promoga els conflictes armats.

Introduir la Tecnologia Lliure de Conflicte en el currículum oficial:

l'anàlisi i comprensió dels diferents elements i temes relacionats amb les connexions entre la tecnologia i la violència, són font d'innombrables oportunitats pedagògiques. D'una banda, és un tema ampli i multidimensional, relacionat amb assignatures com a ciència, economia, relacions internacionals, drets humans i ètica. I d'altra banda, activa les habilitats cognitives i emocionals de l'alumne així com les seues actituds, ja que ofereix variades oportunitats per a posicionar-se i dur a terme iniciatives. Un professor o professora amb una motivació especial pot desenvolupar el tema en una de les seues classes en un moment concret, i això té la seua importància.

Compra ètica i ús responsable d'aparells electrònics i política de reciclatge:

una associació o centre promotor de Tecnologia lliure de Conflicte ha de fer passos per a poder convertir-se en espai lliure de tecnologia en conflicte. Per a això el centre ha de revisar l'ús que fa d'aparells electrònics, i fer els passos necessaris per a organitzar-ho en la manera més ètica possible. L'anàlisi ha de realitzar-se tenint en compte totes les decisions adoptades en el centre sobre els productes tecnològics i tot el cicle de vida que tenen aquests productes; això és, han de tindre's en compte els processos de compra, ús i deixalla.

Declaració institucional a favor d'una tecnologia lliure de conflicte: L’associació o centre educatiu pot mostrar el seu compromís per treballar a favor d'una Tecnologia Lliure de Conflicte mitjançant una declaració institucional adoptada pel Consell Escolar com a òrgan màxim de representació del centre educatiu. Aquesta declaració suposa un alt nivell d'institucionalització de la temàtica, doncs expressa que tots els estaments del centre tenen la voluntat global i ferma d'implicar-se en la ruptura dels vincles entre la tecnologia i la violència. La declaració institucional comporta així mateix el compromís d'emprendre i perseverar en el camí cap a una tecnologia lliure de conflicte, i de posar els recursos necessaris per al desenvolupament de les estratègies i accions en aquesta direcció. Aquesta proposta s'inspira en la iniciativa “Conflict Free Campus Initiative” d'Enough Project. (https://enoughproject.org/get-involved/cfci).

Tens un vell smartphone que ja no fas servir? Hi ha moltes coses que pots fer amb ell, des donar-lo a convertir-lo en una valuosa antena WiFi o un monitor per controlar al teu nadó. Anem allà!

Només a la Unió Europea hi ha 700 milions de mòbils que no s'usen però que tampoc han estat rebutjats pels seus propietaris. S'estima que aquests vells gadgets podrien permetre l'estalvi de més de 1.000 milions d'euros, la reducció de dos milions de tones d'emissions de CO2 i la creació de més de 43.500 llocs de treball.

És més que probable que al traster o al calaix d'alguna tauleta de nit tu també tingues un vell smartphone que ja no utilitzes. No hi ha raó per aferrar a la seua pertinença sense treure-li cap partit, per la qual cosa anem a explicar-te fins set coses que pots fer amb un mòbil que ja no uses.

7 idees per a reutilitzar un mòbil vell

• Sistema de seguretat per a la llar: No has de gastar tones en un simple dispositiu de monitorització domèstic. Simplement pots reutilitzar un telèfon intel·ligent vell, carregar i instal·lar-hi una aplicació de vigilància domèstica com Presence, Manything o AtHome Camera. Hauràs configurar la càmera vella perquè apunte en la direcció de l'àrea que desitja monitoritzar. Aquestes aplicacions enviaran les notificacions principals del seu telèfon quan es detecte moviment, de manera que no haurà de preocupar per la seguretat de la seua llar mentre està fora.

• Monitor per nadó : Per fer possible aquest truc, et caldrà dos telèfons intel·ligents antics o, preferiblement, un antic i el dispositiu actual. Quins passos has de seguir? Descarregar-te una app com Cloud Baby Monitor, Dormi o Baby Monitor 3G en tots dos dispositius. El teu nou gadget de vigilància ha d'estar prou lluny com per obtenir una imatge completa de l'habitació del menut. Configura la privacitat perquè únicament tu accedeixques al vídeo en streaming i assegura't que la teua xarxa WiFi que farà servir estiga protegida amb contrasenya.

• Dash Cam : Connectar i desconnectar, muntar i desmuntar pot ser un dolor. Agafa un telèfon intel·ligent antic i transforma'l en una dashcam permanent connectant-lo a una font d'alimentació, el pujà i descarregant una aplicació com Autoboy Dash Cam.

• Extensor WiFi o antena WiFi exterior: Si vols que aquest racó de ta casa per fi rebasenyal de WiFi, encara que no sigamolt potent -que simplement et serveixca per revisar Facebook o entrar a l'correu electrònic- utilitza aquest mètode: descàrrega l'aplicació Netshare no -root tethering en el teu dispositiu anterior , que serà el extensor, i també en el teu dispositiu actual. Només hauràs d'obrir l'app en el primer mòbil i pressionar l'opció compartir connexió a Internet, aue et donarà un SSID grupal i una contrasenya per al segon dispositiu, que farà servir per connectar-se. Accepta en el segon dispositiu i ... llest

• Rastrejador de GPS: Fer servir un telèfon vell com un rastrejador GPS és una opció econòmica i senzilla, encara que consumirà molta bateria -sempre pots recórrer a un carregador portàtil per a tots els teus viatges-. Descarrega la teua aplicació favorita, activa la teua ubicació ia gaudir de la ruta.

• Treure diners: Pots vendre el teu mòbil antic en plataformes com Wallapop, eBay, Vibbo, Amazon ... També a plataformes de recondicionament com Back Market.

• Donació : Si vols contribuir a la cura de l'entorn, la lluita contra l'obsolescència programada o la democratització tecnològica, dóna el teu smartphone a alguna organització sense ànim de lucre de el lloc on visquis . Pots fer-ho mitjançant Amnistia Internacional , Oxfam Intermón , Donatumovil.org o Fundació Crida Solidària .

El disseny pensat per acurtar la vida útil dels productes genera més residus electrònics, però també majors emissions pel fet que augmenta l'extracció de materials i l'activitat de les fàbriques.

Un smartphone amb prou feines contamina per si mateix durant la seua vida útil. El seu consum energètic al llarg de l'any és anecdòtic. El problema està en l'abans i el després. Dos processos que es repeteixen intensivament a causa de l'obsolescència programada, normalitzada en la indústria electrònica. I amb la seua repetició es dispara el consum energètic i les escombraries electròniques.

A el 27,4% dels usuaris els dura menys de sis mesos el mòbil, un altre 24% el manté entre sis mesos i un any, mentre que només un 9,2% aguantaven la seva terminal tres anys o més. Aquestes dades es troben dins el paper The Environmental Consequences in a Process of Planned Obsolescence of Mobile Phones , publicat a l'American Journal of Engineering Research.

"Tenim molts exemples de productes que semblen dissenyats de manera que duren molt menys del que haurien", assenyala Jean-Pierre Schweitzer, especialista en Economia Circular i Política de Producte de l'European Environmental Bureau (EEB). Posa l'exemple de fabricant de altaveus intel·ligents Sonos, a qui les queixes dels consumidors van obligar a rectificar el seu anunci que els productes antics no rebrien actualitzacions de programari. La pròpia Apple haurà de pagar 500 milions de dòlars per saldar les demandes que acusen la companyia de empitjorar deliberadament el rendiment dels iPhones antics mitjançant actualització de programari.

"Alguns fabricants es defensen amb l'argument que cal comprar productes nous perquè consumeixen menys energia, menys matèries primeres i, també, perquè cal renovar-se", comenta Alicia García-Franco, directora general de la Federació Espanyola de la Recuperació i el reciclatge. Existeixen productes, assenyalats en el Reial Decret sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics , que no han de tenir una segona vida, perquè "és més contaminant usar-los de comprar un producte nou", afegeix García-Franco, posant l'accent en que són només uns pocs , com les pantalles de raigs catòdics dels vells televisors o les neveres que generen gasos d'efecte hivernacle.

• Fem

El problema més visible que provoca l'obsolescència programada a l'entorn és el fem electrònic. Com menys dura la vida útil d'un producte més unitats de la mateixa es rebutgen. "No és el major flux d'escombraries per volum, no és tan gran com els envasos, per exemple. Però té un impacte mediambiental important, a causa dels metalls i els elements químics que contenen els productes electrònics ", explica Schweitzer. En un informe de l'ONU es calculava en 50 milions de tones dels residus electrònics generats en un any . D'ells només el 20% es recicla adequadament. La resta s'escampa en els camps i grans abocadors, com els que mantenen alguns països de l'Golf de Guinea.

• recursos

El segon problema que genera l'obsolescència programada es pot trobar en l'extracció dels materials. Els dispositius electrònics necessiten una gran varietat de matèries primeres que s'extreuen de les mines , fins i tot fan servir quantitats menors de metalls preciosos, com or, pal·ladi i plata. Per fer-se una idea de la petjada mediambiental que això suposa, extreure una tona d'or genera al voltant de 10.000 tones de CO 2 .

Schweitzer posa a les bateries d'ió-liti com a exemple arquetípic: "En molts casos les companyies que fan servir el liti i el cobalt per bateries no els extreuen elles mateixes. Els compren a subsidiàries o directament a les mines. I en aquestes mines els estàndards socials i mediambientals són molt inferiors als d'Europa. en alguns casos extrems, són a nivell d'esclavisme o en zones de conflicte ". i la bateria és un component clau." en els AirPods d'Apple no pots substituir la bateria sense destruir els auriculars. Així que quan la bateria es deteriora cal tirar el producte ", apunta aquest expert.

• energia

Un tercer impacte que assesta l'obsolescència programada a l'entorn és el consum energètic de la producció. Schweitzer afirma que la filosofia de l'obsolescència programada afecta cada part de la cadena de subministrament d'un producte electrònic, però puntualitza: "En els petits dispositius, com portàtils, smartphones , tablets, llibres electrònics, el major impacte mediambiental està en la producció ". Així ocorre tret que el producte siguin grans electrodomèstics, com una rentadora, que consumeixen molta energia durant la seva vida útil. Aquí cal tenir en compte la petjada de fabricar cada component, transportar-los fins a la fàbrica i acoblar. Una estimació de la Universitat McMaster, Del Canadà, associava el 85% de l'consum energètic d'un smartphone al seu procés de producció, incloent també l'extracció de materials.

Un canvi necessari en el disseny de producte

La solució a aquesta espiral de producció, consum i residus passa per un canvi en la filosofia de el disseny industrial. García-Franco, de la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge (FER), enarbora el concepte d'ecodisseny. Es basa en allargar la vida útil d'un producte i facilitar la seva reparació.

"La Comissió Europea ha posat el focus en obligar els fabricants a dissenyar els productes perquè siguen fàcilment reparables i fàcilment reciclables", assenyala García-Franco. L'objectiu és que siga possible una reparació per peces. Però també que això siga senzill per als tècnics. "Si tu fas molt complex el desmuntar un aparell, la reparació et costarà més diners, perquè el tècnic va tardar una hora a desmuntar", afegeix la directora de la FER.

Schweitzer, de l'EEB, coincideix amb aquesta filosofia. La seua entitat, una xarxa d'ONGs que opera com a lobby a les institucions europees, ha portat a terme la iniciativa Right and Repair Campaing per tal de facilitar les reparació de productes. "Abans la normativa europea se centrava més en el reciclatge i el fem. Ara hi haurà un major focus en el disseny de producte i prestaran més atenció a el dret a reparar ", aclareix.

L'any passat la Comissió Europea va adoptar una regulació que obliga a fabricar peces soltes i informació per reparar alguns productes, com rentadores, rentavaixelles, neveres o televisors. El següent pas arriba amb el Circular Economy Action Pla, previst per a la seva presentació el 11 de març, i de què s'espera que abaste altres productes, entre ells els smartphones. Això significaria que seria més fàcil canviar la pantalla o la bateria.

El pla només serà un full de ruta. A partir d'aquí la Comissió redactarà una sèrie de normatives. Encara que l'objectiu que persegueixen organitzacions com les que representa EEB és més ambiciós: "El que realment necessitem és una visió política de com reduir l'impacte global del consum d'Europa de recursos naturals, que van als nostres productes. I aquest és el gran repte perquè d'alguna manera qüestiona el model econòmic de creixement ", sosté Schweitzer. Disminuir la producció xoca de front amb els principis econòmics vigents. Però García-Franco adverteix: "No tenim dos planetes. Els recursos són finits i per molt que tu reciclis mai arribes a el 100%. Sempre hi ha algun tipus de residu sobre el teu procés ".